Despres d'una bona temporada sense escriure ja que ha resultat un poc dificil tenir les coincidencies per escriure: no possibilitat d'anar a un ciber, i quan tenc possibilitat no hi ha llum. A la fi ja torn a ser per aqui. I be, varem acabar sa nostra tasca de becaries a Telpaneca, on varem dormir a una casa molt acollidora, casa de na Fidelina, mare de 14 fills, i tambe sa nostra mare durant deu dies, ens va tractar molt be. En Sergio, el nostre facilitador, ens va tractar com a reines, ens va presentar a nen Cielo azul, Maximo, i a nen Robi, molt aguts, que ens varen acompanyar casi per tot, varem fer una excursioneta fins a Santo Domingo, on varem dinar a una casa i varem coneixer els beneficis, on tracten el cafe. Molt interessant. Tambe varem coneixer a Ramon, un dels fills de na Fidelina, que ens va acollir posteriorment a casa seva a Esteli, i ens va fer de guia fins al Chorro de la Estanzuela, una cascada molt guapa. Tambe varem coneixer a na Rosibel, una filla de na Fidelina, molt aguda tambe, varem coincidir molt amb ella. Despres d'Esteli, na Caterina i jo varem anar cap a Leon, varem recorre un poc la ciutat, i varem anar cap a Las Penitas, varem dormir a una cabana, sa mateixa que quan varem anar amb ses nines, la 7. Varem tenir una estancia molt agradable, varem anar fins a la Isla de Juan venado amb en Miguelito i el seu fill, juntament amb una dona gales i el seu fill de 3 anyets. Despres varem anar a trobarmos amb ses nines a Ometepe. Varem agafar bus desde las penitas fins a Managua, i d'aqui fins a Rivas, de Rivas varem anar fins a San Jorge, que es d'on surten els ferrys fins a Ometepe, una Illa que se troba dins el Llac Cocibolca, el llac mes gran de Centreamerica, i el mes grand el mon on hi ha illes. En total potser varem estar unes 5 o 6 hores. Quan varem arribar varem anar fins a Finca Magdalena, pero de cami varem coneixer a un home de gran reserva, ja jubilat, america que ha volgut passar la seva vellesa a Ometepe, molt curios. Ens varem aturar a ca seva a platicar una estoneta i fer un xigarret, que el que fumen aqui no te res a veure amb el que se fuma a Mallorca, molt millor Mallorca, es clar, hehe. Ja de fosc, deim, venga hem de partir, i no vegis quina caminata fins a Finca Magdalena, varem arribar amb una suada que feia por, ja al final anavem cridant, Magadaleeena?? en un moment de subita desesperacio, va ser molt gracios, m'encanta viatjar amb na Caterina.
Varem dormir en unes hamaques molt curioses, m'agradaria penjar fotos, ja ho fare mes endaant, ara no puc. L-endema varem fer una petita excursio amb bicicleta fins el ojo de agua, una piscina natural amb aigues cristalines, alucinant, pero m'esperava mes amb tota la propaganda que ens havien fet. Ara be, primer ens varem canviar d-hostal, per no caminar tant a la tornada. Varem anar a Santa Cruz. A l'endema varem partir perque ses nines ja partien de Ometepe, varem anar amb elles fins el Charco verde amb una buseta taxi, lloc on vaig veure per darrera vegada la meva maleta blava, i tota la meva roba...perque va caure del maleter, se veu que la porta se va rompre de cami, i la meva maleta va fer ciao ciao bella. que fort, varem tornar tot d'una que ens varem entemer, pero ja era massa tard, qualcu la va veure i zasca, maleta pa mi. Ses nines varen partir per acabar el seu viatge, i na Caterina i jo varem estar dos dies cercant-la sense resultat, ara be, ens hem conegut ben be una bona part de la illa! varem llogar una moto i tot, i amb ella varem anar fins un hostal d'un catala que se nom Fer, al Caballito de Mar. La moto, cutre cutre, i el cami per arribar fins al Caballito, per favor, en sa meva vida havia vist un cami tan desencaminat. no era cami, eren pedres soltes, amb una moto cross, i amb na cate, quin mal trangol que vaig passar menant aqueixa moto de mala mort, pero varem riure molt, i l'experiencia no ens la lleva ningu. I puc dir que he menat una moto destartalada per camins de mala mort, i com viva! hehe! Cabalito de Mar molt guapo. Varem coneixer a una francesa alla, i amb ella varem anar fins el volcan de Madera, crec, una molt bona pujada, i una cascadeta titeta molt guapa tambe, ara be, un cami dens...al final ja no podia mes...menos mal dels anims de na Caterina. Al dia seguent varem partir d'Ometepe, i varem anar cap a San Juan del Sur. El lloc mes turistic de Nicaragua, ple de surfers, i surferes, i de preus desorbitants. Encara que per noltros tampoc es tant car, nomes que no esteim acostumades per el que ens costa tot per aqui. A San Juan del sur hem anat fins la platja de madera, i Majagual, encara que amb unes ones impressionants, i no varem poder gaudir massa d'un bany massa relaxant, varem plegar se veu dos dies de pluges... a l'endema una pluja com de les pelicules. Varemdormir un dia Casa Oro, lloc dels surfers, i un dia a un hostalet petitet, que ens costava casi la meitat del preu, 15dolars. a Casa Oro ens costava 25 dolars ses dues. A la Platja Madera varem veure una tortuga d'aquestes de mar, grans, que posava ous, mentres uns nicas esperaven per robar-li els seus fillets. Va ser un moment unic, com tots.
A l'endema, despres d'una de les pluges mes fortes que he vist mai, varem decidir partir cap a Granada. I ara hi som. A l\hostal La Libertad. Molt xuli pilongui. dema anam d'excursio a Mombacho, un volca. Ja contare. Per ara crec queja he dit prou...que el pc s'ha bloquetjat i tot, i m'estim mes no seguir, hehe.
Ara sona, La vida es un carnaval de na Celia Cruz, no hay que llorar que la vida es un carnaval!!
sábado, 3 de septiembre de 2011
martes, 16 de agosto de 2011
toy viva!!
Bones!!
som per telpaneca! ja ni m'en record amb quin idioma he començat a escriure es blog!!
la feina per aquí és molt fructífera, amb dos dies hem fet quasi tots els centres. Gràcies Sergio!! És el facilitador d'aquí. Ens ha duit a fer tonyetes, i ens ha presentat gent molt interessant, tot per tal de que no ens avorrim...estic molt contenta! he passat uns dies amb moc i amb un refredat petitet, i avui na Laura ha caigut: està amb febre!! caxis! Jo, afortunadament, ja estic bé. Vaig anar a la farmàcia, i me varen donar un xarop, bé, la farmacèutica me va oferir uns 3 xarops. Sé cert, que estic dos minuts més i m'en dona un altre...heheh...tenia la meva edat, i ja és llicenciada en medicina. Però bé, la veritat és que m'ha anat prou bé. Lo bo era la seva cara, que pareixia que no sabia què donar-me, i se passejava d'un costat a l'altre, i mirava amem què donar-me...va ser molt bo. Me xepava. I amb uns caramel.lets, i un xarop de 65 cordobes (2 eurillos), vaig sortir-m'en. I amb dos dies de prendre es xaropet, ensús!
Ara mateix, la gent del meu poble està de festa. És lo que més enveja me fa. Quines coses, eh? si hagués estat per la illa segurament no estaria de festa, estaria ben tranquila fent el meu dia a dia. Però és lo que té això d'estar fora del meu hàbitat natural. En relació a la feina, hem fet un recompte, i les hores que haviem de fer ja superen les expectatives inicials. Així que podem estar contentes de la feina feta. Si feim el recompte, hem tingut el dematí ocupat cada, des de les 8,30h, fins les 12,30h. i més d'un horabaixa ocupat: de 15h a 17/18h. Si feim els càlculs crec que ja hem arribat a les 150 hores estipulades, no?
Avui, dimarts hem començat el compte enrera de la nostra darrera setmana de tasca nica! En principi acabam la setmana que ve, ja que n'Absalon, el gerent de la UCOM (el jefazo), ens va dir que ens deixava partir abans, perquè està molt content amb noltros (això m'ho invent, però crec que ens deixa partir perquè ja hem fet tota la tasca). I bé, la nova notícia és que tenc el pen en coma: me diu que no té format, i que necessita formatejar-se, ahh!! tenc cosetes importants, però bé, segur que hi ha coses pitjors. Més val no alarmar-se...per lo demés tot perfecte. Na Caterina arriba passat demà!! ueee!! I començarem el viatge personal i intransferible!! Estic molt contenta, crec que ja ho he dit, i me sent molt afortunada de poder aprendre i crèixer davora la gent que estic!! AAii, no hay que llorar, que la vida es un carnaval!!! Y Hoy puede ser un gran día, y mañana tambien!!!
que les vaya bien pues!!!
som per telpaneca! ja ni m'en record amb quin idioma he començat a escriure es blog!!
la feina per aquí és molt fructífera, amb dos dies hem fet quasi tots els centres. Gràcies Sergio!! És el facilitador d'aquí. Ens ha duit a fer tonyetes, i ens ha presentat gent molt interessant, tot per tal de que no ens avorrim...estic molt contenta! he passat uns dies amb moc i amb un refredat petitet, i avui na Laura ha caigut: està amb febre!! caxis! Jo, afortunadament, ja estic bé. Vaig anar a la farmàcia, i me varen donar un xarop, bé, la farmacèutica me va oferir uns 3 xarops. Sé cert, que estic dos minuts més i m'en dona un altre...heheh...tenia la meva edat, i ja és llicenciada en medicina. Però bé, la veritat és que m'ha anat prou bé. Lo bo era la seva cara, que pareixia que no sabia què donar-me, i se passejava d'un costat a l'altre, i mirava amem què donar-me...va ser molt bo. Me xepava. I amb uns caramel.lets, i un xarop de 65 cordobes (2 eurillos), vaig sortir-m'en. I amb dos dies de prendre es xaropet, ensús!
Ara mateix, la gent del meu poble està de festa. És lo que més enveja me fa. Quines coses, eh? si hagués estat per la illa segurament no estaria de festa, estaria ben tranquila fent el meu dia a dia. Però és lo que té això d'estar fora del meu hàbitat natural. En relació a la feina, hem fet un recompte, i les hores que haviem de fer ja superen les expectatives inicials. Així que podem estar contentes de la feina feta. Si feim el recompte, hem tingut el dematí ocupat cada, des de les 8,30h, fins les 12,30h. i més d'un horabaixa ocupat: de 15h a 17/18h. Si feim els càlculs crec que ja hem arribat a les 150 hores estipulades, no?
Avui, dimarts hem començat el compte enrera de la nostra darrera setmana de tasca nica! En principi acabam la setmana que ve, ja que n'Absalon, el gerent de la UCOM (el jefazo), ens va dir que ens deixava partir abans, perquè està molt content amb noltros (això m'ho invent, però crec que ens deixa partir perquè ja hem fet tota la tasca). I bé, la nova notícia és que tenc el pen en coma: me diu que no té format, i que necessita formatejar-se, ahh!! tenc cosetes importants, però bé, segur que hi ha coses pitjors. Més val no alarmar-se...per lo demés tot perfecte. Na Caterina arriba passat demà!! ueee!! I començarem el viatge personal i intransferible!! Estic molt contenta, crec que ja ho he dit, i me sent molt afortunada de poder aprendre i crèixer davora la gent que estic!! AAii, no hay que llorar, que la vida es un carnaval!!! Y Hoy puede ser un gran día, y mañana tambien!!!
que les vaya bien pues!!!
jueves, 4 de agosto de 2011
iniciant l'agost
bones!!
ja som dia 4 d'agost!! ha passat un mes així....fiuuuu. volant! i cada vegada m'agrada més això d'estar per Nicaragua. Fins aleshores hem fet moltes coses, per exemple, a data d'avui hem fet totes les comunitats manco Telpaneca: hem fet els cens de Totogalpa, de San Lucas i de Las Sabanas, amb les seves respectives formacions en informàtica, tan sols ens falta Las Sabanas que ho farem entre demà divendres 5 i dilluns 8. Estic molt emocionada de poder ser aquí. Cada dia don gràcies pel l'oportunitat que el destí m'ha brindat, i de poder veure i aprendre tot el que s'em passa pel davant: des de les persones fins la flor més petita. De les coses que més m'impacten són les persones, com són, la seva humiltat, la seva conformitat encara que no vol dir que no apreciin la realitat. Perquè són conscients del que tenen, del que podrien tenir, però no estan tot el dia dient lo feliz que serien si tinguessin allò. Encara que hi ha de tot. El que vull dir és que amb totes les carències que tenen saben aprofitar lo poc que tenen per fer de tot. Per exemple, avui na Reyna Cristina, la coordinadora dels centres de Las Sabanas, m'ha fet una sèrie de figures amb paper (papiroflèxia), i me deia que aprofitaven allò per fer les formes geomètriques:veus, amb això explicam el triangle, si feim aquesta forma és una camisa, venga nins anem a escriure camisa. Aprofiten els petits detalls que els envolten per fer un món d'aprenentatge. Com el clown, que aprofita lo més simple per fer un univers. Sabia que el clown m'aportaria aprenentatges a la meva vida, però el que estic vegent és molt més del que me pensava. Gràcies Andreu per iniciar-me en aquest món tan meravellós (és el meu primer professor de clown).
Avui queden exactament dues setmanes per a que vengui na Caterina, quina emoció. Tenc tantes ganes de poder compartir amb ella tot el que visc...sé que amb ella puc compartir més del que mai m'hagués pensat amb qualcú. No sé si està ben escrit però jo ja m'entenc.
Parlant un poc de feina, la majoria d'escoles no tenen electricitat corrent, ni aigua, no tenen llocs habilitats pel lloc, així com els coneixem a Mallorca, perquè tenen espais verds on jugar, però no tenen juguetes. Els nins juguen a Beisbol, amb un tros de branca, i calcetins farcits, i les nines encara no les he vist jugar. Que no vol dir que no ho facin. M'agradaria poder estar més temps a les escoles per veure la seva realitat, perquè fent el cens així a corre cuita no veig realment el que fan, com aprenen, com són. Avui, que m'havien dit que tindriem temps, m'he esplaiat xerrant amb na Reyna, per conèixer la seca realitat, i quan m'he adonat m'estaven esperant. M'hagués agradat estar amb els nins. És el més me manca, el contacte amb la gent a les escoles, només anam a fer la feina, i au, cap a un altre lloc. És com si frisséssim. hehe. No ens quedam sense fer res. Amb lo que m'agrada a mi, observar des de la quietud, i el silenci. Mirar sense que me vegin, però sense espiar...;o) el que deim la mirada inocent del clown...
lunes, 25 de julio de 2011
Hacia el fin de Julio
Uep!
I ja hi som! Avui és dia 25 de juliol, i demà començam amb el cens, i amb la formació amb el professorat en iniciació a la informàtica! Està tuani!! Paraula nova! Vol dir, magnífic! i també deacachimba! que significa lo mateix!
Divendres varem tenir una reunió amb els facilitadors dels municipis, i amb Absalon, per tal de concretar les tasques que hem de fer cadascú, i de preparar els transports que haurem de fer servir per arribar als centres: n'hi ha que es troben en llocs amb un accès complicat, i que només podrem pujar amb una motocross, una de noltros. Molt interessant! La veritat. Els facilitadors són: Sergio, de Telpaneca, Erika, de San Lucas, Fanny de Las Sabanas, i Gerardo, de Totogalpa. Molt aguts tots, i amb molt bona onda.
Lo de tuani, ho he après a Las Peñitas, la platja de León. Hi hem anat aquest cap de setmana a pegar-nos un capfico. Es troba en el Pacífic, i hem comprovat que de pacífic en té poc...les ones son de 2/3 metres, i tenen molta força... tenc mal de cervicals només de soportar la pressió, i la força amb la que rompen a l'aigua. Quan les veia venir, me sentia tan petita...i bé, com a bona guiri, que som, m'he cremat l'esquena, no era la meva intenció però mira, quasi no me puc recolzar, i ves alerta a tocar-me.
Just en el moment d'agafar el bus per partir cap allà m'enter que venen els vascos que hem conegut a Somoto, que estan fent cooperació en la residència de gent gran. Què tuani! El camí per arribar fins allà és el següent: Somoto- Estelí- León (terminal)- El mercadito/Sutiaba (a dins de León)- Las Peñitas. Res, unes 7 horetes per arribar. A Mallorca són un món, però aquí saps que passen de volant. La tornada l'he feta tota sola, ha estat una dosi d'autoestima! De sabre que puc confiar amb mi mateixa, i que sé moure'm pel món. La veritat és que en el moment que me dic, m'en vaig tota sola, el cor pràcticament me surt del pit, però, tot és qüestió de mentalitzar-se. Jo tenia clar que volia partir diumenge, perquè volia veure les festes de Somoto. I desrpés s'han anat sumant diferents factors: els diners, la cremada a l'esquena causada pes sol (guirihop), i la meva intenció de tornar amb na Caterina.
M'ha encantat! Cabanes de Bambú!, utilitzen cal per tapar els nostres "mini jos", i separen el pipi de la caca per tal de fer un ús ecològic dels residus.
La madona és francesa, un sol de dona!
Un plaer haver-hi anat! Gràcies nines per haver-ho elegit!!
lunes, 18 de julio de 2011
Mig adaptada
Holaaa!!
La setmana pasada varem fer es curs de capacitació al professorat, ens varem passar tota la setmana fent el següent: dematí repartir fulles d'assistència, vigilar els alumnes perduts i dir on tenien classe, estar penmig per si els professors necessitaven res, prepara l'aula virtual, preparar el tutorial per la formació que intentariem fer després sobre com fer servir l'aula virtual, repartir els tiquets per refrigeri, i segur que qualque cosa més que ara no m'en record. La veritat és que teniem ben poc temps per no fer res. Els horabaixes durant la setmana del curs varem fer fotocòpies, per un tub, ja que els professors anaven construint el temari a mesura que anaven coneguent el nivell del seu alumnat. Se'ns van passar volant entre còpies i còpies. Ara, un cop acabat el curs, hem de replegar les dades que varem obtenir amb les fulles d'avaluació del professorat que va omplir l'alumnat, ho feim amb un excel, i farem per obtenir la percepció de l'alumnat sobre el curs. Avaluació de satisfació. També hem de fer 3 dossiers sobre tot el material que han fet servir els professors del curs, per tal que hi hagi costància sobre el que s'ha treballat. També hem de preparar un material d'iniciació a les computadores, ja que varem veure que els alumnes no tenien gire coneixemet sobre com encendre el pc, i fer lo bàsic. Farem la formació la setmana que ve, anirem als municipis, i intentarem fer un petit tutorial sobre ús bàsic de l'ordenador. No tenen res de coneixement sobre res. Els únics que havien tocat l'ordenador només l'havien encès, i ningú té accés a cap ordenador, sense pagar, no tenen ni a l'escola...
En certa manera no entenc perquè fan tantes propostes per treballar amb ordenador quan no fan una formació prèvia. Ens havien donat 30 minuts per grup per fer aquesta formació durant el curs, la setmana passada, però amb el primer grup ens varem tirar una hora i mitja, i així varem decidir que ho deixariem anar, i intentariem fer un curs als municps, amb mes temps...La primera pregunta que varem fer és: quants de vosaltres han manejat un pc? la resposta va ser: jo, pero nomes per encendrer-lo...la segona pregunta va ser: quants de vosaltres tenen computadores al seu centre escolar? entre un, i cap...
Llavors, ens adonarem de que la proposta d'intentar introduir a l'alumnat a l'aula virtual en mitja hora erta un poc fora de lloc. Ens varem sentir una mica impotents en veure la situació: manca de temps, de recursos, i de coneixements. Varem amotllar el que haviem de fer, però el que passa és que els professors/alumnat tenen la missió d'enviar activitats via aula virtual. Es va proposar fer aquesta formació en els municipis, juntament amb el cens dels centres, ja que ens trobarem amb temps, encara que amb manco recursos informàtics. Començam la setmana que ve amb tot plegat!
Ànims chelitas!!
contiunara...
La setmana pasada varem fer es curs de capacitació al professorat, ens varem passar tota la setmana fent el següent: dematí repartir fulles d'assistència, vigilar els alumnes perduts i dir on tenien classe, estar penmig per si els professors necessitaven res, prepara l'aula virtual, preparar el tutorial per la formació que intentariem fer després sobre com fer servir l'aula virtual, repartir els tiquets per refrigeri, i segur que qualque cosa més que ara no m'en record. La veritat és que teniem ben poc temps per no fer res. Els horabaixes durant la setmana del curs varem fer fotocòpies, per un tub, ja que els professors anaven construint el temari a mesura que anaven coneguent el nivell del seu alumnat. Se'ns van passar volant entre còpies i còpies. Ara, un cop acabat el curs, hem de replegar les dades que varem obtenir amb les fulles d'avaluació del professorat que va omplir l'alumnat, ho feim amb un excel, i farem per obtenir la percepció de l'alumnat sobre el curs. Avaluació de satisfació. També hem de fer 3 dossiers sobre tot el material que han fet servir els professors del curs, per tal que hi hagi costància sobre el que s'ha treballat. També hem de preparar un material d'iniciació a les computadores, ja que varem veure que els alumnes no tenien gire coneixemet sobre com encendre el pc, i fer lo bàsic. Farem la formació la setmana que ve, anirem als municipis, i intentarem fer un petit tutorial sobre ús bàsic de l'ordenador. No tenen res de coneixement sobre res. Els únics que havien tocat l'ordenador només l'havien encès, i ningú té accés a cap ordenador, sense pagar, no tenen ni a l'escola...
En certa manera no entenc perquè fan tantes propostes per treballar amb ordenador quan no fan una formació prèvia. Ens havien donat 30 minuts per grup per fer aquesta formació durant el curs, la setmana passada, però amb el primer grup ens varem tirar una hora i mitja, i així varem decidir que ho deixariem anar, i intentariem fer un curs als municps, amb mes temps...La primera pregunta que varem fer és: quants de vosaltres han manejat un pc? la resposta va ser: jo, pero nomes per encendrer-lo...la segona pregunta va ser: quants de vosaltres tenen computadores al seu centre escolar? entre un, i cap...
Llavors, ens adonarem de que la proposta d'intentar introduir a l'alumnat a l'aula virtual en mitja hora erta un poc fora de lloc. Ens varem sentir una mica impotents en veure la situació: manca de temps, de recursos, i de coneixements. Varem amotllar el que haviem de fer, però el que passa és que els professors/alumnat tenen la missió d'enviar activitats via aula virtual. Es va proposar fer aquesta formació en els municipis, juntament amb el cens dels centres, ja que ens trobarem amb temps, encara que amb manco recursos informàtics. Començam la setmana que ve amb tot plegat!
Ànims chelitas!!
contiunara...
miércoles, 6 de julio de 2011
recién llegada 2
4/7/2011
Avui hem anat a Telpaneca amb es carro (cotxe) amb n’Absalon, na Maryoris, i na Libi. Quan hem pogut hem passat a la part de darrera del cotxe. Quin viatge! M’ha encantat! Ha estat com pujar a sa muntanya russa, però amb unes vistes espectaculars. Ens pegava el vent a la cara, i les curves eren inesperades. Hem rigut molt. Estic riguent molt amb na Laura i na Maya, i a l’hora de fer feina ens entenem prou bé.
A Telpaneca hem anat primer de tot a l’alcaldia, hem conegut a la batlessa, Bernarda, i després hem anat a veure els centres escolars que hi ha: Escuela nuestra señora de Guadalupe, Inst. Mons. Ernesto Gutiérrez Carrión, i Escola Óscar Maradiaga. Hem de fer el cens d’aquests tres, juntament amb uns altres 20 centres (inicialment), encara no sabem quants de centres en total hem d’anar a veure. Hem de fer un diagnòstic/cens d’aquests. Hem anat a dinar a un lloc amagat, amb una familia, que és son dina la batlessa. Molt bo! Si señor!
Després hem anat a San Lucas, de la mateixa manera, a darrera, amb l’aire pur acariciant la nostra cara, i amb unes vistes inimaginables, verdes, verges. A San Lucas hem conegut al Batlle, Lluis, me pens, molt agut. Després hem anat amb na Maryoris a un cerro, i hem fet unes fotos precioses de tot Telpaneca, i més. Hem pujat fins uns 1000m, a zones on una pensa que no hi pot viure ningú però si, hi ha comunitats als llocs més inòspits, on per pujar s’ha de recorrer una costa de fang, i els habitants hi pugen a peu. Impressionant.
No trob l’adjectiu per descriure el que pens quan veig que els nins han de recorrer quilòmetres per arribar a l’escola, per anar a qualsevol lloc. I sempre tenen un somriure quan els miram, curiososos, per veure a unes chelitas. Noltros som chelitas pes color de la nostra pell, claret. A San Lucas hem trobat un funeral, la gent acompaña al difunt a peu, com en temps antics.
Quan hem arribat a Somoto hem anat a veure a na Marta, una mestra menorquina que ha vengut com a cooperant i va fins a Las Trojas, una comunitat que se veu que està bastant amagada.
Després hem anat a acabar les llistes d’assitència dels alumnes que assistiran al curs de formació que organitza la UCOM, juntament amb la UIB, la OCDS i el Fons Mallorquí/menorquí de cooperació. És resultat d’una “germandat” entre aquests organismos.
La darrera semana d’agost anirem a viure a Telpaneca, per tal de fer els diagnòstics dels centres.
5/7/11
Avui hem anat a Las Sabanas, i a les comunitats que hi ha pujant, pràcticament tocant els núvols. Hem anat a escoles que hi ha on deu va perdre la sabata, i noltros l’hem trobada. Hem jugat amb els nins d’una escola multinivel anomenda Miramar. I hem visitat altres centes, tots pertanyents a comunitats ubicades ben endisada la muntanya. Ens han presentat als directors dels centres, i al batle de Las sabanas. Ens sentim importants, ja que ens presenten a persones importants, i hem anat a dinar a llocs íntims, i amb un menjar ben suculent: pollastre frit, gallopinto, cuajada, i como no, coca cola, per no decaure.
Hem anat a veure les zones des de miradors, amb na Marta, una professora de Menorca que ha vengut a fer formació i du material didàctic pel centre on treballarà.
També hem fet una reunió amb Francisco Vargas, Douglas, Absalon, i noltros, per tal de concretar les tasques que hem de dur a terme, que no son poques, i sí interessants, encara que no siguin del nostre desig més profund.
Són diez molt intensius, i difícils de redactar, ja que ens trobam amb molts estímuls que ens omplen els sentits. És meravellós.
6/7/2011
Avui hem vengut a la UCOM a les 8,30h. Haviem de fer la llista definitiva dels professors, els cartells per posar a les portes de les aules per a que els alumnes sàpiguen quina és la seva aula, un primer esbós del menú que prendran els professors/alumnes que venen al curs.
Haviem quedat en anar a Totogalpa avui horabaixa, però s'ha posposat per demà ja que anam aprofitant la presentació de Libi, la nova administrativa de la UCOM, als ajuntaments. Mentres Absalon i Libi estan reunits noltros anam a les escoles que pertanyen a la UCOM per tal de fer una primera inspecció del terreny i anar mirant si ens manca o ens sobra qualque cosa de la fitxa de diagnòstic que farem una vegada finalitzat el curs de formació dels docents.
També hem dedicat una estona del dematí i migdia a fer fotocòpies dels documents que ens han passat alguns professors, per descongestionar la feina de cara al cap de setmana.
Ara son les 15,45h, i com que els plans han variat, anirem a casa de la família Molina Rodriguez, que és allà on ens allotjam. Ja veurem que farem avui horabaixa.
Na Maya no se troba massa bé, esperem que no tengui amebas.
Avui hem anat a Telpaneca amb es carro (cotxe) amb n’Absalon, na Maryoris, i na Libi. Quan hem pogut hem passat a la part de darrera del cotxe. Quin viatge! M’ha encantat! Ha estat com pujar a sa muntanya russa, però amb unes vistes espectaculars. Ens pegava el vent a la cara, i les curves eren inesperades. Hem rigut molt. Estic riguent molt amb na Laura i na Maya, i a l’hora de fer feina ens entenem prou bé.
A Telpaneca hem anat primer de tot a l’alcaldia, hem conegut a la batlessa, Bernarda, i després hem anat a veure els centres escolars que hi ha: Escuela nuestra señora de Guadalupe, Inst. Mons. Ernesto Gutiérrez Carrión, i Escola Óscar Maradiaga. Hem de fer el cens d’aquests tres, juntament amb uns altres 20 centres (inicialment), encara no sabem quants de centres en total hem d’anar a veure. Hem de fer un diagnòstic/cens d’aquests. Hem anat a dinar a un lloc amagat, amb una familia, que és son dina la batlessa. Molt bo! Si señor!
Després hem anat a San Lucas, de la mateixa manera, a darrera, amb l’aire pur acariciant la nostra cara, i amb unes vistes inimaginables, verdes, verges. A San Lucas hem conegut al Batlle, Lluis, me pens, molt agut. Després hem anat amb na Maryoris a un cerro, i hem fet unes fotos precioses de tot Telpaneca, i més. Hem pujat fins uns 1000m, a zones on una pensa que no hi pot viure ningú però si, hi ha comunitats als llocs més inòspits, on per pujar s’ha de recorrer una costa de fang, i els habitants hi pugen a peu. Impressionant.
No trob l’adjectiu per descriure el que pens quan veig que els nins han de recorrer quilòmetres per arribar a l’escola, per anar a qualsevol lloc. I sempre tenen un somriure quan els miram, curiososos, per veure a unes chelitas. Noltros som chelitas pes color de la nostra pell, claret. A San Lucas hem trobat un funeral, la gent acompaña al difunt a peu, com en temps antics.
Quan hem arribat a Somoto hem anat a veure a na Marta, una mestra menorquina que ha vengut com a cooperant i va fins a Las Trojas, una comunitat que se veu que està bastant amagada.
Després hem anat a acabar les llistes d’assitència dels alumnes que assistiran al curs de formació que organitza la UCOM, juntament amb la UIB, la OCDS i el Fons Mallorquí/menorquí de cooperació. És resultat d’una “germandat” entre aquests organismos.
La darrera semana d’agost anirem a viure a Telpaneca, per tal de fer els diagnòstics dels centres.
5/7/11
Avui hem anat a Las Sabanas, i a les comunitats que hi ha pujant, pràcticament tocant els núvols. Hem anat a escoles que hi ha on deu va perdre la sabata, i noltros l’hem trobada. Hem jugat amb els nins d’una escola multinivel anomenda Miramar. I hem visitat altres centes, tots pertanyents a comunitats ubicades ben endisada la muntanya. Ens han presentat als directors dels centres, i al batle de Las sabanas. Ens sentim importants, ja que ens presenten a persones importants, i hem anat a dinar a llocs íntims, i amb un menjar ben suculent: pollastre frit, gallopinto, cuajada, i como no, coca cola, per no decaure.
Hem anat a veure les zones des de miradors, amb na Marta, una professora de Menorca que ha vengut a fer formació i du material didàctic pel centre on treballarà.
També hem fet una reunió amb Francisco Vargas, Douglas, Absalon, i noltros, per tal de concretar les tasques que hem de dur a terme, que no son poques, i sí interessants, encara que no siguin del nostre desig més profund.
Són diez molt intensius, i difícils de redactar, ja que ens trobam amb molts estímuls que ens omplen els sentits. És meravellós.
6/7/2011
Avui hem vengut a la UCOM a les 8,30h. Haviem de fer la llista definitiva dels professors, els cartells per posar a les portes de les aules per a que els alumnes sàpiguen quina és la seva aula, un primer esbós del menú que prendran els professors/alumnes que venen al curs.
Haviem quedat en anar a Totogalpa avui horabaixa, però s'ha posposat per demà ja que anam aprofitant la presentació de Libi, la nova administrativa de la UCOM, als ajuntaments. Mentres Absalon i Libi estan reunits noltros anam a les escoles que pertanyen a la UCOM per tal de fer una primera inspecció del terreny i anar mirant si ens manca o ens sobra qualque cosa de la fitxa de diagnòstic que farem una vegada finalitzat el curs de formació dels docents.
També hem dedicat una estona del dematí i migdia a fer fotocòpies dels documents que ens han passat alguns professors, per descongestionar la feina de cara al cap de setmana.
Ara son les 15,45h, i com que els plans han variat, anirem a casa de la família Molina Rodriguez, que és allà on ens allotjam. Ja veurem que farem avui horabaixa.
Na Maya no se troba massa bé, esperem que no tengui amebas.
domingo, 3 de julio de 2011
Recién llegada
Després de tres escales i una nit a Miami en un hotel que supera les tres estrelles, varem arribar a Managua,Nicaragua, ciutat poc coneguda i païs poc visitat, d'aquí que no trobés cap guia en el meu idioma, de fet no tenc cap guia. Me deix guiar per la gent d'aquí.
A Managua varem estar a La Posada de Don Pantaleón, un lloc molt agradable. Ens va dur en Javier, un home que treballa al Fons Mallorquí/Menorquí, i ens va dur a l'embaixada per donar a conèixer que som a Nicaragua, por si las moscas, i seguidament varem conèixer a Leonor Downs, l'encarregada del Fons Mallorquí/Menorquí a Managua, Nicaragua.
L'horabaixa del dia 30 varem partir cap a Somoto, el nostre lloc de residència. A casa de la família Molina Rodríguez ens trobam prou còmodes, és de les famílies més benestants de Somoto, ja que just a davant tenim una casa que tan sols té una habitació. A casa hi ha una sala enorme, i habitacions a rompre. Nosaltres, Maya, Laura et moi,dormim a una habitació amb bany, dormim dues a una banda, enmig es bany i a l'altre costat l'altra llit. Maya i jo dormim, per ara juntes, i na Laura dorm a l'altra banda del bany.
Avui en Mario, cap de família, ens ha dut a conèixer les finques de la seva família i a colcar a cavall. Hem passat una molt bona estona amb la seva família, els seus germans son músics, i hem compartit una vetllada molt harmònica, entre "frescos", cumbias, y natura.
Sol ploure una vegada al dia, normalment a l'entrada de l'horabaixa, pel que fa les horabaixes tancades a l'habitació...
Per ara no hem tingut cap entrebanc, hi ha moments que anyor a personetes que omplen la meva vida, però intent viure d'aquesta experiència irrepetible, i pens en tot el que podré compartir, i recordar. A més, la filosofia que em guia és viure el moment, així que, a apechugar.
A Managua varem estar a La Posada de Don Pantaleón, un lloc molt agradable. Ens va dur en Javier, un home que treballa al Fons Mallorquí/Menorquí, i ens va dur a l'embaixada per donar a conèixer que som a Nicaragua, por si las moscas, i seguidament varem conèixer a Leonor Downs, l'encarregada del Fons Mallorquí/Menorquí a Managua, Nicaragua.
L'horabaixa del dia 30 varem partir cap a Somoto, el nostre lloc de residència. A casa de la família Molina Rodríguez ens trobam prou còmodes, és de les famílies més benestants de Somoto, ja que just a davant tenim una casa que tan sols té una habitació. A casa hi ha una sala enorme, i habitacions a rompre. Nosaltres, Maya, Laura et moi,dormim a una habitació amb bany, dormim dues a una banda, enmig es bany i a l'altre costat l'altra llit. Maya i jo dormim, per ara juntes, i na Laura dorm a l'altra banda del bany.
Avui en Mario, cap de família, ens ha dut a conèixer les finques de la seva família i a colcar a cavall. Hem passat una molt bona estona amb la seva família, els seus germans son músics, i hem compartit una vetllada molt harmònica, entre "frescos", cumbias, y natura.
Sol ploure una vegada al dia, normalment a l'entrada de l'horabaixa, pel que fa les horabaixes tancades a l'habitació...
Per ara no hem tingut cap entrebanc, hi ha moments que anyor a personetes que omplen la meva vida, però intent viure d'aquesta experiència irrepetible, i pens en tot el que podré compartir, i recordar. A més, la filosofia que em guia és viure el moment, així que, a apechugar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)