Hacia el fin de Julio

Uep!

I ja hi som! Avui és dia 25 de juliol, i demà començam amb el cens, i amb la formació amb el professorat en iniciació a la informàtica! Està tuani!! Paraula nova! Vol dir, magnífic! i també deacachimba! que significa lo mateix!

Divendres varem tenir una reunió amb els facilitadors dels municipis, i amb Absalon, per tal de concretar les tasques que hem de fer cadascú, i de preparar els transports que haurem de fer servir per arribar als centres: n'hi ha que es troben en llocs amb un accès complicat, i que només podrem pujar amb una motocross, una de noltros. Molt interessant! La veritat. Els facilitadors són: Sergio, de Telpaneca, Erika, de San Lucas, Fanny de Las Sabanas, i Gerardo, de Totogalpa. Molt aguts tots, i amb molt bona onda.

Lo de tuani, ho he après a Las Peñitas, la platja de León. Hi hem anat aquest cap de setmana a pegar-nos un capfico. Es troba en el Pacífic, i hem comprovat que de pacífic en té poc...les ones son de 2/3 metres, i tenen molta força... tenc mal de cervicals només de soportar la pressió, i la força amb la que rompen a l'aigua. Quan les veia venir, me sentia tan petita...i bé, com a bona guiri, que som, m'he cremat l'esquena, no era la meva intenció però mira, quasi no me puc recolzar, i ves alerta a tocar-me.
Just en el moment d'agafar el bus per partir cap allà m'enter que venen els vascos que hem conegut a Somoto, que estan fent cooperació en la residència de gent gran. Què tuani! El camí per arribar fins allà és el següent: Somoto- Estelí- León (terminal)- El mercadito/Sutiaba (a dins de León)- Las Peñitas. Res, unes 7 horetes per arribar. A Mallorca són un món, però aquí saps que passen de volant. La tornada l'he feta tota sola, ha estat una dosi d'autoestima! De sabre que puc confiar amb mi mateixa, i que sé moure'm pel món. La veritat és que en el moment que me dic, m'en vaig tota sola, el cor pràcticament me surt del pit, però, tot és qüestió de mentalitzar-se. Jo tenia clar que volia partir diumenge, perquè volia veure les festes de Somoto. I desrpés s'han anat sumant diferents factors: els diners, la cremada a l'esquena causada pes sol (guirihop), i la meva intenció de tornar amb na Caterina.
M'ha encantat! Cabanes de Bambú!, utilitzen cal per tapar els nostres "mini jos", i separen el pipi de la caca per tal de fer un ús ecològic dels residus.
La madona és francesa, un sol de dona!
Un plaer haver-hi anat! Gràcies nines per haver-ho elegit!!

Mig adaptada

Holaaa!!

La setmana pasada varem fer es curs de capacitació al professorat, ens varem passar tota la setmana fent el següent: dematí repartir fulles d'assistència, vigilar els alumnes perduts i dir on tenien classe, estar penmig per si els professors necessitaven res, prepara l'aula virtual, preparar el tutorial per la formació que intentariem fer després sobre com fer servir l'aula virtual, repartir els tiquets per refrigeri, i segur que qualque cosa més que ara no m'en record. La veritat és que teniem ben poc temps per no fer res. Els horabaixes durant la setmana del curs varem fer fotocòpies, per un tub, ja que els professors anaven construint el temari a mesura que anaven coneguent el nivell del seu alumnat. Se'ns van passar volant entre còpies i còpies. Ara, un cop acabat el curs, hem de replegar les dades que varem obtenir amb les fulles d'avaluació del professorat que va omplir l'alumnat, ho feim amb un excel, i farem per obtenir la percepció de l'alumnat sobre el curs. Avaluació de satisfació. També hem de fer 3 dossiers sobre tot el material que han fet servir els professors del curs, per tal que hi hagi costància sobre el que s'ha treballat. També hem de preparar un material d'iniciació a les computadores, ja que varem veure que els alumnes no tenien gire coneixemet sobre com encendre el pc, i fer lo bàsic. Farem la formació la setmana que ve, anirem als municipis, i intentarem fer un petit tutorial sobre ús bàsic de l'ordenador. No tenen res de coneixement sobre res. Els únics que havien tocat l'ordenador només l'havien encès, i ningú té accés a cap ordenador, sense pagar, no tenen ni a l'escola...
En certa manera no entenc perquè fan tantes propostes per treballar amb ordenador quan no fan una formació prèvia. Ens havien donat 30 minuts per grup per fer aquesta formació durant el curs, la setmana passada, però amb el primer grup ens varem tirar una hora i mitja, i així varem decidir que ho deixariem anar, i intentariem fer un curs als municps, amb mes temps...La primera pregunta que varem fer és: quants de vosaltres han manejat un pc? la resposta va ser: jo, pero nomes per encendrer-lo...la segona pregunta va ser: quants de vosaltres tenen computadores al seu centre escolar? entre un, i cap...
Llavors, ens adonarem de que la proposta d'intentar introduir a l'alumnat a l'aula virtual en mitja hora erta un poc fora de lloc. Ens varem sentir una mica impotents en veure la situació: manca de temps, de recursos, i de coneixements. Varem amotllar el que haviem de fer, però el que passa és que els professors/alumnat tenen la missió d'enviar activitats via aula virtual. Es va proposar fer aquesta formació en els municipis, juntament amb el cens dels centres, ja que ens trobarem amb temps, encara que amb manco recursos informàtics. Començam la setmana que ve amb tot plegat!
Ànims chelitas!!
contiunara...

recién llegada 2

4/7/2011
Avui hem anat a Telpaneca amb es carro (cotxe) amb n’Absalon, na Maryoris, i na Libi. Quan hem pogut hem passat a la part de darrera del cotxe. Quin viatge! M’ha encantat! Ha estat com pujar a sa muntanya russa, però amb unes vistes espectaculars. Ens pegava el vent a la cara, i les curves eren inesperades. Hem rigut molt. Estic riguent molt amb na Laura i na Maya, i a l’hora de fer feina ens entenem prou bé.
A Telpaneca hem anat primer de tot a l’alcaldia, hem conegut a la batlessa, Bernarda, i després hem anat a veure els centres escolars que hi ha: Escuela nuestra señora de Guadalupe, Inst. Mons. Ernesto Gutiérrez Carrión, i Escola Óscar Maradiaga. Hem de fer el cens d’aquests tres, juntament amb uns altres 20 centres (inicialment), encara no sabem quants de centres en total hem d’anar a veure. Hem de fer un diagnòstic/cens d’aquests. Hem anat a dinar a un lloc amagat, amb una familia, que és son dina la batlessa. Molt bo! Si señor!
Després hem anat a San Lucas, de la mateixa manera, a darrera, amb l’aire pur acariciant la nostra cara, i amb unes vistes inimaginables, verdes, verges. A San Lucas hem conegut al Batlle, Lluis, me pens, molt agut. Després hem anat amb na Maryoris a un cerro, i hem fet unes fotos precioses de tot Telpaneca, i més. Hem pujat fins uns 1000m, a zones on una pensa que no hi pot viure ningú però si, hi ha comunitats als llocs més inòspits, on per pujar s’ha de recorrer una costa de fang, i els habitants hi pugen a peu. Impressionant.
No trob l’adjectiu per descriure el que pens quan veig que els nins han de recorrer quilòmetres per arribar a l’escola, per anar a qualsevol lloc. I sempre tenen un somriure quan els miram, curiososos, per veure a unes chelitas. Noltros som chelitas pes color de la nostra pell, claret. A San Lucas hem trobat un funeral, la gent acompaña al difunt a peu, com en temps antics.
Quan hem arribat a Somoto hem anat a veure a na Marta, una mestra menorquina que ha vengut com a cooperant i va fins a Las Trojas, una comunitat que se veu que està bastant amagada.
Després hem anat a acabar les llistes d’assitència dels alumnes que assistiran al curs de formació que organitza la UCOM, juntament amb la UIB, la OCDS i el Fons Mallorquí/menorquí de cooperació. És resultat d’una “germandat” entre aquests organismos.
La darrera semana d’agost anirem a viure a Telpaneca, per tal de fer els diagnòstics dels centres.



5/7/11

Avui hem anat a Las Sabanas, i a les comunitats que hi ha pujant, pràcticament tocant els núvols. Hem anat a escoles que hi ha on deu va perdre la sabata, i noltros l’hem trobada. Hem jugat amb els nins d’una escola multinivel anomenda Miramar. I hem visitat altres centes, tots pertanyents a comunitats ubicades ben endisada la muntanya. Ens han presentat als directors dels centres, i al batle de Las sabanas. Ens sentim importants, ja que ens presenten a persones importants, i hem anat a dinar a llocs íntims, i amb un menjar ben suculent: pollastre frit, gallopinto, cuajada, i como no, coca cola, per no decaure.
Hem anat a veure les zones des de miradors, amb na Marta, una professora de Menorca que ha vengut a fer formació i du material didàctic pel centre on treballarà.
També hem fet una reunió amb Francisco Vargas, Douglas, Absalon, i noltros, per tal de concretar les tasques que hem de dur a terme, que no son poques, i sí interessants, encara que no siguin del nostre desig més profund.
Són diez molt intensius, i difícils de redactar, ja que ens trobam amb molts estímuls que ens omplen els sentits. És meravellós.


6/7/2011

Avui hem vengut a la UCOM a les 8,30h. Haviem de fer la llista definitiva dels professors, els cartells per posar a les portes de les aules per a que els alumnes sàpiguen quina és la seva aula, un primer esbós del menú que prendran els professors/alumnes que venen al curs.
Haviem quedat en anar a Totogalpa avui horabaixa, però s'ha posposat per demà ja que anam aprofitant la presentació de Libi, la nova administrativa de la UCOM, als ajuntaments. Mentres Absalon i Libi estan reunits noltros anam a les escoles que pertanyen a la UCOM per tal de fer una primera inspecció del terreny i anar mirant si ens manca o ens sobra qualque cosa de la fitxa de diagnòstic que farem una vegada finalitzat el curs de formació dels docents.
També hem dedicat una estona del dematí i migdia a fer fotocòpies dels documents que ens han passat alguns professors, per descongestionar la feina de cara al cap de setmana.
Ara son les 15,45h, i com que els plans han variat, anirem a casa de la família Molina Rodriguez, que és allà on ens allotjam. Ja veurem que farem avui horabaixa.
Na Maya no se troba massa bé, esperem que no tengui amebas.

Recién llegada

Després de tres escales i una nit a Miami en un hotel que supera les tres estrelles, varem arribar a Managua,Nicaragua, ciutat poc coneguda i païs poc visitat, d'aquí que no trobés cap guia en el meu idioma, de fet no tenc cap guia. Me deix guiar per la gent d'aquí.
A Managua varem estar a La Posada de Don Pantaleón, un lloc molt agradable. Ens va dur en Javier, un home que treballa al Fons Mallorquí/Menorquí, i ens va dur a l'embaixada per donar a conèixer que som a Nicaragua, por si las moscas, i seguidament varem conèixer a Leonor Downs, l'encarregada del Fons Mallorquí/Menorquí a Managua, Nicaragua.
L'horabaixa del dia 30 varem partir cap a Somoto, el nostre lloc de residència. A casa de la família Molina Rodríguez ens trobam prou còmodes, és de les famílies més benestants de Somoto, ja que just a davant tenim una casa que tan sols té una habitació. A casa hi ha una sala enorme, i habitacions a rompre. Nosaltres, Maya, Laura et moi,dormim a una habitació amb bany, dormim dues a una banda, enmig es bany i a l'altre costat l'altra llit. Maya i jo dormim, per ara juntes, i na Laura dorm a l'altra banda del bany.
Avui en Mario, cap de família, ens ha dut a conèixer les finques de la seva família i a colcar a cavall. Hem passat una molt bona estona amb la seva família, els seus germans son músics, i hem compartit una vetllada molt harmònica, entre "frescos", cumbias, y natura.
Sol ploure una vegada al dia, normalment a l'entrada de l'horabaixa, pel que fa les horabaixes tancades a l'habitació...
Per ara no hem tingut cap entrebanc, hi ha moments que anyor a personetes que omplen la meva vida, però intent viure d'aquesta experiència irrepetible, i pens en tot el que podré compartir, i recordar. A més, la filosofia que em guia és viure el moment, així que, a apechugar.