toy viva!!

Bones!!

som per telpaneca! ja ni m'en record amb quin idioma he començat a escriure es blog!!
la feina per aquí és molt fructífera, amb dos dies hem fet quasi tots els centres. Gràcies Sergio!! És el facilitador d'aquí. Ens ha duit a fer tonyetes, i ens ha presentat gent molt interessant, tot per tal de que no ens avorrim...estic molt contenta! he passat uns dies amb moc i amb un refredat petitet, i avui na Laura ha caigut: està amb febre!! caxis! Jo, afortunadament, ja estic bé. Vaig anar a la farmàcia, i me varen donar un xarop, bé, la farmacèutica me va oferir uns 3 xarops. Sé cert, que estic dos minuts més i m'en dona un altre...heheh...tenia la meva edat, i ja és llicenciada en medicina. Però bé, la veritat és que m'ha anat prou bé. Lo bo era la seva cara, que pareixia que no sabia què donar-me, i se passejava d'un costat a l'altre, i mirava amem què donar-me...va ser molt bo. Me xepava. I amb uns caramel.lets, i un xarop de 65 cordobes (2 eurillos), vaig sortir-m'en. I amb dos dies de prendre es xaropet, ensús!
Ara mateix, la gent del meu poble està de festa. És lo que més enveja me fa. Quines coses, eh? si hagués estat per la illa segurament no estaria de festa, estaria ben tranquila fent el meu dia a dia. Però és lo que té això d'estar fora del meu hàbitat natural. En relació a la feina, hem fet un recompte, i les hores que haviem de fer ja superen les expectatives inicials. Així que podem estar contentes de la feina feta. Si feim el recompte, hem tingut el dematí ocupat cada, des de les 8,30h, fins les 12,30h. i més d'un horabaixa ocupat: de 15h a 17/18h. Si feim els càlculs crec que ja hem arribat a les 150 hores estipulades, no?
Avui, dimarts hem començat el compte enrera de la nostra darrera setmana de tasca nica! En principi acabam la setmana que ve, ja que n'Absalon, el gerent de la UCOM (el jefazo), ens va dir que ens deixava partir abans, perquè està molt content amb noltros (això m'ho invent, però crec que ens deixa partir perquè ja hem fet tota la tasca). I bé, la nova notícia és que tenc el pen en coma: me diu que no té format, i que necessita formatejar-se, ahh!! tenc cosetes importants, però bé, segur que hi ha coses pitjors. Més val no alarmar-se...per lo demés tot perfecte. Na Caterina arriba passat demà!! ueee!! I començarem el viatge personal i intransferible!! Estic molt contenta, crec que ja ho he dit, i me sent molt afortunada de poder aprendre i crèixer davora la gent que estic!! AAii, no hay que llorar, que la vida es un carnaval!!! Y Hoy puede ser un gran día, y mañana tambien!!!
que les vaya bien pues!!!

iniciant l'agost

bones!!

ja som dia 4 d'agost!! ha passat un mes així....fiuuuu. volant! i cada vegada m'agrada més això d'estar per Nicaragua. Fins aleshores hem fet moltes coses, per exemple, a data d'avui hem fet totes les comunitats manco Telpaneca: hem fet els cens de Totogalpa, de San Lucas i de Las Sabanas, amb les seves respectives formacions en informàtica, tan sols ens falta Las Sabanas que ho farem entre demà divendres 5 i dilluns 8. Estic molt emocionada de poder ser aquí. Cada dia don gràcies pel l'oportunitat que el destí m'ha brindat, i de poder veure i aprendre tot el que s'em passa pel davant: des de les persones fins la flor més petita. De les coses que més m'impacten són les persones, com són, la seva humiltat, la seva conformitat encara que no vol dir que no apreciin la realitat. Perquè són conscients del que tenen, del que podrien tenir, però no estan tot el dia dient lo feliz que serien si tinguessin allò. Encara que hi ha de tot. El que vull dir és que amb totes les carències que tenen saben aprofitar lo poc que tenen per fer de tot. Per exemple, avui na Reyna Cristina, la coordinadora dels centres de Las Sabanas, m'ha fet una sèrie de figures amb paper (papiroflèxia), i me deia que aprofitaven allò per fer les formes geomètriques:veus, amb això explicam el triangle, si feim aquesta forma és una camisa, venga nins anem a escriure camisa. Aprofiten els petits detalls que els envolten per fer un món d'aprenentatge. Com el clown, que aprofita lo més simple per fer un univers. Sabia que el clown m'aportaria aprenentatges a la meva vida, però el que estic vegent és molt més del que me pensava. Gràcies Andreu per iniciar-me en aquest món tan meravellós (és el meu primer professor de clown).
Avui queden exactament dues setmanes per a que vengui na Caterina, quina emoció. Tenc tantes ganes de poder compartir amb ella tot el que visc...sé que amb ella puc compartir més del que mai m'hagués pensat amb qualcú. No sé si està ben escrit però jo ja m'entenc.
Parlant un poc de feina, la majoria d'escoles no tenen electricitat corrent, ni aigua, no tenen llocs habilitats pel lloc, així com els coneixem a Mallorca, perquè tenen espais verds on jugar, però no tenen juguetes. Els nins juguen a Beisbol, amb un tros de branca, i calcetins farcits, i les nines encara no les he vist jugar. Que no vol dir que no ho facin. M'agradaria poder estar més temps a les escoles per veure la seva realitat, perquè fent el cens així a corre cuita no veig realment el que fan, com aprenen, com són. Avui, que m'havien dit que tindriem temps, m'he esplaiat xerrant amb na Reyna, per conèixer la seca realitat, i quan m'he adonat m'estaven esperant. M'hagués agradat estar amb els nins. És el més me manca, el contacte amb la gent a les escoles, només anam a fer la feina, i au, cap a un altre lloc. És com si frisséssim. hehe. No ens quedam sense fer res. Amb lo que m'agrada a mi, observar des de la quietud, i el silenci. Mirar sense que me vegin, però sense espiar...;o) el que deim la mirada inocent del clown...