de vuelta y vuelta

Despres d'una bona temporada sense escriure ja que ha resultat un poc dificil tenir les coincidencies per escriure: no possibilitat d'anar a un ciber, i quan tenc possibilitat no hi ha llum. A la fi ja torn a ser per aqui. I be, varem acabar sa nostra tasca de becaries a Telpaneca, on varem dormir a una casa molt acollidora, casa de na Fidelina, mare de 14 fills, i tambe sa nostra mare durant deu dies, ens va tractar molt be. En Sergio, el nostre facilitador, ens va tractar com a reines, ens va presentar a nen Cielo azul, Maximo, i a nen Robi, molt aguts, que ens varen acompanyar casi per tot, varem fer una excursioneta fins a Santo Domingo, on varem dinar a una casa i varem coneixer els beneficis, on tracten el cafe. Molt interessant. Tambe varem coneixer a Ramon, un dels fills de na Fidelina, que ens va acollir posteriorment a casa seva a Esteli, i ens va fer de guia fins al Chorro de la Estanzuela, una cascada molt guapa. Tambe varem coneixer a na Rosibel, una filla de na Fidelina, molt aguda tambe, varem coincidir molt amb ella. Despres d'Esteli, na Caterina i jo varem anar cap a Leon, varem recorre un poc la ciutat, i varem anar cap a Las Penitas, varem dormir a una cabana, sa mateixa que quan varem anar amb ses nines, la 7. Varem tenir una estancia molt agradable, varem anar fins a la Isla de Juan venado amb en Miguelito i el seu fill, juntament amb una dona gales i el seu fill de 3 anyets. Despres varem anar a trobarmos amb ses nines a Ometepe. Varem agafar bus desde las penitas fins a Managua, i d'aqui fins a Rivas, de Rivas varem anar fins a San Jorge, que es d'on surten els ferrys fins a Ometepe, una Illa que se troba dins el Llac Cocibolca, el llac mes gran de Centreamerica, i el mes grand el mon on hi ha illes. En total potser varem estar unes 5 o 6 hores. Quan varem arribar varem anar fins a Finca Magdalena, pero de cami varem coneixer a un home de gran reserva, ja jubilat, america que ha volgut passar la seva vellesa a Ometepe, molt curios. Ens varem aturar a ca seva a platicar una estoneta i fer un xigarret, que el que fumen aqui no te res a veure amb el que se fuma a Mallorca, molt millor Mallorca, es clar, hehe. Ja de fosc, deim, venga hem de partir, i no vegis quina caminata fins a Finca Magdalena, varem arribar amb una suada que feia por, ja al final anavem cridant, Magadaleeena?? en un moment de subita desesperacio, va ser molt gracios, m'encanta viatjar amb na Caterina.
Varem dormir en unes hamaques molt curioses, m'agradaria penjar fotos, ja ho fare mes endaant, ara no puc. L-endema varem fer una petita excursio amb bicicleta fins el ojo de agua, una piscina natural amb aigues cristalines, alucinant, pero m'esperava mes amb tota la propaganda que ens havien fet. Ara be, primer ens varem canviar d-hostal, per no caminar tant a la tornada. Varem anar a Santa Cruz. A l'endema varem partir perque ses nines ja partien de Ometepe, varem anar amb elles fins el Charco verde amb una buseta taxi, lloc on vaig veure per darrera vegada la meva maleta blava, i tota la meva roba...perque va caure del maleter, se veu que la porta se va rompre de cami, i la meva maleta va fer ciao ciao bella. que fort, varem tornar tot d'una que ens varem entemer, pero ja era massa tard, qualcu la va veure i zasca, maleta pa mi. Ses nines varen partir per acabar el seu viatge, i na Caterina i jo varem estar dos dies cercant-la sense resultat, ara be, ens hem conegut ben be una bona part de la illa! varem llogar una moto i tot, i amb ella varem anar fins un hostal d'un catala que se nom Fer, al Caballito de Mar. La moto, cutre cutre, i el cami per arribar fins al Caballito, per favor, en sa meva vida havia vist un cami tan desencaminat. no era cami, eren pedres soltes, amb una moto cross, i amb na cate, quin mal trangol que vaig passar menant aqueixa moto de mala mort, pero varem riure molt, i l'experiencia no ens la lleva ningu. I puc dir que he menat una moto destartalada per camins de mala mort, i com viva! hehe! Cabalito de Mar molt guapo. Varem coneixer a una francesa alla, i amb ella varem anar fins el volcan de Madera, crec, una molt bona pujada, i una cascadeta titeta molt guapa tambe, ara be, un cami dens...al final ja no podia mes...menos mal dels anims de na Caterina. Al dia seguent varem partir d'Ometepe, i varem anar cap a San Juan del Sur. El lloc mes turistic de Nicaragua, ple de surfers, i surferes, i de preus desorbitants. Encara que per noltros tampoc es tant car, nomes que no esteim acostumades per el que ens costa tot per aqui. A San Juan del sur hem anat fins la platja de madera, i Majagual, encara que amb unes ones impressionants, i no varem poder gaudir massa d'un bany massa relaxant, varem plegar se veu dos dies de pluges... a l'endema una pluja com de les pelicules. Varemdormir un dia Casa Oro, lloc dels surfers, i un dia a un hostalet petitet, que ens costava casi la meitat del preu, 15dolars. a Casa Oro ens costava 25 dolars ses dues. A la Platja Madera varem veure una tortuga d'aquestes de mar, grans, que posava ous, mentres uns nicas esperaven per robar-li els seus fillets. Va ser un moment unic, com tots.
A l'endema, despres d'una de les pluges mes fortes que he vist mai, varem decidir partir cap a Granada. I ara hi som. A l\hostal La Libertad. Molt xuli pilongui. dema anam d'excursio a Mombacho, un volca. Ja contare. Per ara crec queja he dit prou...que el pc s'ha bloquetjat i tot, i m'estim mes no seguir, hehe.
Ara sona, La vida es un carnaval de na Celia Cruz, no hay que llorar que la vida es un carnaval!!